Aquest l’hi viscut, he anat sempre que ha vingut a Barna, dir rock al pais veí es dir Miguel. Miguel Rios Ballester nascut en el barri de La Cartuja de Granada un 7 de juny de 1944
Va començar presentant-se en un concurs de ràdio Granada, Cenicienta 60, acompanyat d'un grup d'amics debutant amb el nom de Mike Rios, , i tot i que era un fanàtic d'Elvis Presley ho va fer cantant una cançó de Paul Anka, i es va dur la victòria. Un espavilat va dur-lo a Madrid amb només 16 anys. Després de superar problemes com la manca de diners o la del seu carnet de músic, el 2 d'abril de 1961 va gravar els seus quatre primeres cançons amb destinació a un Ep. En aquells dies el Rock and Roll havia mort i el que triomfava era el twist. Per això, Miguel va ser batejat com Mike Ríos, el rei del twist. En 1964 va recuperar el seu nom, oblidant-se del de Mike, va perdre al seu grup d'acompanyament, Els Relampagos, i va fer la seva primera incursió en el cinema, Dos chicas locas, locas (amb Pili i Mili), el que li va assentar entre els cantants més populars. Però la recerca de la seva veritable identitat va ser el que li va dur a sofrir diversos alts i baixos, com anar 27 dies a Carabanchel per fumar porros, fins que un canvi de companyia discogràfica li va col·locar en la veritable línia. A partir de 1967 van arribar els primers exits, però va ser en 1970 quan Miguel va passar de ser estrella a Espanya a ser reconegut internacionalment. I no va anar amb el rock. El «Himno a la alegria» (extracte de l'últim moviment de la novena simfonia de Beethoven) va sorgir en plena era del rock sinfònic, va vendre tres milions de còpies en tot el món i va ser nº 1 en nombrosos països. En la dècada dels 80 posar a punt la seva carrera amb diverses gires pel territori espanyol. La Noche Roja, Rock&Rios, Rock en el Ruedo i al 1996 El gusto és nuestro amb els seus amics Ana, Victor i Joan Manuel.
Va començar presentant-se en un concurs de ràdio Granada, Cenicienta 60, acompanyat d'un grup d'amics debutant amb el nom de Mike Rios, , i tot i que era un fanàtic d'Elvis Presley ho va fer cantant una cançó de Paul Anka, i es va dur la victòria. Un espavilat va dur-lo a Madrid amb només 16 anys. Després de superar problemes com la manca de diners o la del seu carnet de músic, el 2 d'abril de 1961 va gravar els seus quatre primeres cançons amb destinació a un Ep. En aquells dies el Rock and Roll havia mort i el que triomfava era el twist. Per això, Miguel va ser batejat com Mike Ríos, el rei del twist. En 1964 va recuperar el seu nom, oblidant-se del de Mike, va perdre al seu grup d'acompanyament, Els Relampagos, i va fer la seva primera incursió en el cinema, Dos chicas locas, locas (amb Pili i Mili), el que li va assentar entre els cantants més populars. Però la recerca de la seva veritable identitat va ser el que li va dur a sofrir diversos alts i baixos, com anar 27 dies a Carabanchel per fumar porros, fins que un canvi de companyia discogràfica li va col·locar en la veritable línia. A partir de 1967 van arribar els primers exits, però va ser en 1970 quan Miguel va passar de ser estrella a Espanya a ser reconegut internacionalment. I no va anar amb el rock. El «Himno a la alegria» (extracte de l'últim moviment de la novena simfonia de Beethoven) va sorgir en plena era del rock sinfònic, va vendre tres milions de còpies en tot el món i va ser nº 1 en nombrosos països. En la dècada dels 80 posar a punt la seva carrera amb diverses gires pel territori espanyol. La Noche Roja, Rock&Rios, Rock en el Ruedo i al 1996 El gusto és nuestro amb els seus amics Ana, Victor i Joan Manuel.
TOP 5
El rio
Vuelvo a Granada
Popotitos
Pecosita
Bienvenidos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada