No confongueu amb el Pep Guardiola, aquest cantava. Encara que no era ni de lluny el meu preferit, massa romàntic, aquí els meus records, ja no venen dels pares o els avis cantant, si no que son ja propis. Va ser el primer en tenir un grup de fans, clar que no li tiraven calces i sostens, però ja xisclaven. Versionaba les cançons dels grans vocalistes i crooners del estranger Sinatra, Aznavour, Becaud o Modugno i ho feia prou bé. Ara quan es tractava de cantar amb la seva filla, la nyonyeria era tal que avui en dia espantaria. Nascut el 1930, cantava a la seva parròquia i estudiava violi als 12 anys. Va formar part de diferents grups , sense èxit, fins que va assolir la seva fama, participant a tos els Festivals de l’època. L’any 1962 va representar España al Festival de Eurovision, amb “Algo prodigioso”, al Festival del Mediterraneo va guanyar amb Nubes de colores, amb la votació del públic assistent, unes 500 persones, va aconseguir 900 vots (¿).Te el seu canto fosc, dons no sols va composar l’himne del RCD Español, si no que a més es “perico” reconegut, però també un cert mèrit, va ser el primer cantant de renom, que va gravar en català, un EP: La primera vegada (títol molt adient), El vell carrer de l’aimada, Besa’m en silenci, Diumenge és sempre diumenge.
TOP 5
Dieciseis toneladas
Mackie el Navaja
Pequeña flor
Di papa
Los niños del Pireo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada