Georgie Dann (París, 14 de gener de 1941) va estudiar música i docència. La seva labor com mestre va durar poc, vuit mesos, els quals va trigar a formar un conjunt amb els seus alumnes. Des de llavors, la seva vida és un encadenament de triomfs a cavall de la seva franca simpatia i d’aquesta facilitat per a prémer i potenciar l’ànima festiva del públic. Va arribar a Espanya per la porta de l’últim Festival del Mediterraneo, i aquí segueix fins a la data. Entre mig gairebé vint i cinc clàssics ballables estiuencs. Se sap que a l'hivern es trasllada a Llatino-America, on segueix triomfant, aconseguint viure sempre en un estiu etern i sempre amb nenes maques al costat.
Diuen que amb una de les seves cançons un candidat equatorià va guanyar unes eleccions. Com ho va assolir? Era l'única vegada que concorrien un candidat de raça negra i altre de raça blanca. aprofitant que estava tot el dia en la ràdio la seva cançó van posar cartells amb la llegenda El negre no puede I van guanyar les eleccions.
Un estiu sense ell és com un Nadal sense Pare Nöel. Això ho cantaven els Capitàn Canalla i van ser també cançó de l'estiu.
Una darrera opinió, per tots els ignorants que parlen de patchanguero, de carrossa, de comercial, No se quina merda de triunfito, oreja del loco o ponte el cinturon us agrada, però hi ha molta profesionalitat i un bon treball quan algun cantant esta tants anys triomfant, uns estius més i els últims anys menys, potser no ha escrit ni cap Imagine, ni Satisfaction, ni Paraules d’amor etc., però tampoc Asereje, Los Pajaritos ni Opa voi hase un korra, que son atemptats al bon gust, que incomprensiblement han triomfat.
TOP 5 (Avui podria fer 10, tranquil·lament)
Porque un pijama (crec que la primera)
El Bimbo (propaganda pels Bony’s)
La barbacoa (banda sonora d’una trobada d’amics)
El negro no puede (per guanyar unes eleccions)
Me cago en to' (La d’enguany)
Diuen que amb una de les seves cançons un candidat equatorià va guanyar unes eleccions. Com ho va assolir? Era l'única vegada que concorrien un candidat de raça negra i altre de raça blanca. aprofitant que estava tot el dia en la ràdio la seva cançó van posar cartells amb la llegenda El negre no puede I van guanyar les eleccions.
Un estiu sense ell és com un Nadal sense Pare Nöel. Això ho cantaven els Capitàn Canalla i van ser també cançó de l'estiu.
Una darrera opinió, per tots els ignorants que parlen de patchanguero, de carrossa, de comercial, No se quina merda de triunfito, oreja del loco o ponte el cinturon us agrada, però hi ha molta profesionalitat i un bon treball quan algun cantant esta tants anys triomfant, uns estius més i els últims anys menys, potser no ha escrit ni cap Imagine, ni Satisfaction, ni Paraules d’amor etc., però tampoc Asereje, Los Pajaritos ni Opa voi hase un korra, que son atemptats al bon gust, que incomprensiblement han triomfat.
TOP 5 (Avui podria fer 10, tranquil·lament)
Porque un pijama (crec que la primera)
El Bimbo (propaganda pels Bony’s)
La barbacoa (banda sonora d’una trobada d’amics)
El negro no puede (per guanyar unes eleccions)
Me cago en to' (La d’enguany)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada