Luis Mariano, (Irun, 12 d'agost de 1914 - París 14 de juliol de 1970) fou un tenor basc que va accedir a la celebritat el 1945 amb La belle de Cadix, opereta de Francis López.
El seu pare era mecànic a Irun. Quan la seva família es va refugiar a França al començament de la guerra civil espanyola, el jove Luis, atret pel dibuix, va entrar a l'acadèmia de Belles-Arts de Bordeus. Donat que li agradava molt cantar, es presentà a l'examen d'ingrés del conservatori de Bordeus, que aprovà. Després de conèixer Francis Lopez i Raymond Vincy, crea la seva primera opereta La belle de Cadix, decisiva en la seva carrera (24 de desembre del 1945 al teatre del Casino Montparnasse a París). Prevista per unes desenes de representacions, l'obra es va mantenir en cartell durant un parell d'anys. La fama de Luis Mariano augmentà a França i, per una desena d'anys, dominà en el món de la cançó d'opereta. En el període 1946-1958, Mariano intervingué en una vintena de films i va fer diverses gires arreu del món: EEUU, Mèxic, Argentina, Romania L'apogeu de la seva carrera es pot situar en el bieni 1951-1952, anys del Chanteur de Mexico i de la pel·lícula Violettes Impériales..
A partir del 1960, els nous cantants i el rock and roll arraconen l'opereta on, tanmateix, continua tenint el mateix èxit: La Canción del Amor mío (Madrid, 1958) Le Secret de Marco Polo (1959), i especialment Le Prince de Madrid (1967). El 1963 grava uns extraordinaris discos de cançons espanyoles i napolitanes. Pel desembre del 1969 estrena La Caravelle d'Or al teatre del Châtelet, però, molt malalt, ha de deixar el seu paper al cap d'uns quants mesos. Mor el 14 de juliol de1970 a París.
La seva tomba a Arrangoitze (Arcangues en francès)(Euskadi Nord) és encara visitada i florida molts anys després de la seva defunció. Uns quants mesos abans de la seva mort, havia gravat un disc en basc.
El seu pare era mecànic a Irun. Quan la seva família es va refugiar a França al començament de la guerra civil espanyola, el jove Luis, atret pel dibuix, va entrar a l'acadèmia de Belles-Arts de Bordeus. Donat que li agradava molt cantar, es presentà a l'examen d'ingrés del conservatori de Bordeus, que aprovà. Després de conèixer Francis Lopez i Raymond Vincy, crea la seva primera opereta La belle de Cadix, decisiva en la seva carrera (24 de desembre del 1945 al teatre del Casino Montparnasse a París). Prevista per unes desenes de representacions, l'obra es va mantenir en cartell durant un parell d'anys. La fama de Luis Mariano augmentà a França i, per una desena d'anys, dominà en el món de la cançó d'opereta. En el període 1946-1958, Mariano intervingué en una vintena de films i va fer diverses gires arreu del món: EEUU, Mèxic, Argentina, Romania L'apogeu de la seva carrera es pot situar en el bieni 1951-1952, anys del Chanteur de Mexico i de la pel·lícula Violettes Impériales..
A partir del 1960, els nous cantants i el rock and roll arraconen l'opereta on, tanmateix, continua tenint el mateix èxit: La Canción del Amor mío (Madrid, 1958) Le Secret de Marco Polo (1959), i especialment Le Prince de Madrid (1967). El 1963 grava uns extraordinaris discos de cançons espanyoles i napolitanes. Pel desembre del 1969 estrena La Caravelle d'Or al teatre del Châtelet, però, molt malalt, ha de deixar el seu paper al cap d'uns quants mesos. Mor el 14 de juliol de1970 a París.
La seva tomba a Arrangoitze (Arcangues en francès)(Euskadi Nord) és encara visitada i florida molts anys després de la seva defunció. Uns quants mesos abans de la seva mort, havia gravat un disc en basc.
TOP 5
Canastos (amb Gloria Lasso)
El relicario
Mexico
Violetas Imperiales
Oh sole mio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada