Va néixer a Manises, poc desprès de morir el seu pare, per aquesta raó la mare i els seus quatre germans van marxar a Valencia. El 1945 s’instal·len a Madrid, on va morir la seva mare. La van contractar per el Club Bellas Artes. En aquells dies triomfaven les orquestres per lo que buscaven els millors vocalistes i allà estava ella. Amb el seu repertori de boleros, txa-txa-txas, cançó cubana, mambos etc. va anar al “J’hay” i va estar-hi durant quatre anys. Clar que els sous eren petits i tenia que cantar també a Radio Madrid i Radio Nacional de España. A la seva millor època era una cantant sensual i sexy, portava modelets ajustats al seu cos i la seva veu insinuant feia la resta. Gairebé nomes es movia per Madrid, venint per Barcelona poques vegades. Va ser una de les convidades a sortir en les emissions de proves de TVE, això si, amb un xal sobre les ombreres per tapar el generós escot. Camilo Jose Cela incloïa a les seves memòries uns comentaris sobre la seva fama que van fer-la sentir satisfeta. Antonio Mercero el 1981, la va rescat de l’oblit a la seva pel·lícula La última estación. TOP 5
La televisión
Viajera
Santa Cruz
Comunicando
Eres diferente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada